Llengua catalana i literatura

Escrivim un microrelat

Al llarg del primer trimestre, l'alumnat de 2n d'ESO ha realitzat el projecte Escrivim un microrelat. El resultat ha estat molt positiu i, com a mostra, publiquem els microrelats que han agradat més.

2nESOA

Sense títol (Jordi Carreras Reverter)

Feia tant de sol que alluentava i, a poc a poc, va travessar tot el barri amb la seva maleta de 95 anys.

I, a la fi, va arribar a la seva nova casa que estava a l'altre barri.

Soledat (Aleix Millán Galeote)

Tenia massa son, era molt tard. Va tancar les persianes i va sortir. Ara, encara l'espero.

La reflexió (Pol Tordera Gil)

Una peça i un enginyer en un taller de robòtica. La peça li diu: "Jo no vull formar part d'aquest robot" i l'enginyer li contesta: "Moltes gotes d'aigua formen l'oceà"

L'espera (Quim Villalonga Fornós)

Cansat d'esperar a la porta de l'escola i de trucar a tots els mòbils de casa, va decidir marxar sol.

Conforme anava avançant, tenia més temor.

Sentia sirenes i veia llums. La seva casa ja no hi era, estava cremada.

2nESOB

El llapis (Ian Bort Sánchez)

Jo tinc un llapis. Sempre em diu que li faci punta i jo li dic que no puc, perquè la maquineta de fer punta no té la fulla afilada i no vol fer malament la seva feina. Finalment, he portat la maquineta de fer punta a una llibreria on li han canviat la fulla i he pogut solucionar el problema que tenia amb el meu llapis.

Resultats (Lluna Csanova Pla)

La noia començava a posar-se nerviosa. Feia quatre hores que estava esperant a la sala d'espera. Havia intentat llegir alguna revista, però les seves mans tremoloses li ho impedien, estava massa nerviosa. Les gotes de suor li queien pel front, mullant les arrels del seu cabell, fins que el doctor va sortir per la porta, també suat i amb una carpeta a les mans.

El rellotge (Oda Fibla Subirats)

Passo d'estar a no estar. Tothom parla. No ploro; soc valent. No. Em costa respirar. M'ofego, no ho puc suportar. No sento res. Sento plors, no són meus. Puc veure-ho tot; però no entenc res. Sento alguna cosa i, de cop, ve ella, ve i m'abraça; ella també ho sap. No aguantaré. Es fa de nit per a mi. Tots ploren. Se m'ha acabat el temps. El rellotge s'ha aturat per a mi. Mai es tornarà a engegar.

La barra de pa (Aleix Queralt Ferré)

Ningú mai no oblidarà aquell dia 12 de juliol. El dia en què aquella barra de pa es va posar a parlar amb tot el poble i, sobretot, a espantar els nens. Ella ho feia amb bona intenció, però als nens no els feia gràcia i marxaven corrents demanant ajuda i cridant els pares. Jo vaig estar tota l'estona perseguint-la per a veure què feia, però fugia de mi. Realment, sabia que jo era el forner?

2nESOC

Microrelat (Marc Alcázar Reverter)

Hi havia una vegada un xiquet que tenia molt poca imaginació i a qui la mestra de català li va manar que fes un  microrelat. Es va passar una nit pensant què explicar al microrelat, fins que va arribar a la conclusió d'explicar la història de com una mestra de català li va manar a una alumne amb poca imaginació que fes un microrelat.

El retrobament (Mei Contijoch Queralt)

Es va acabar tot, vaig deixar de lluitar i vaig perdre la batalla... Em van tapar amb un llençol de color blanc i la meva ànima em va deixar. Per fi em vaig poder trobar amb els meus pares des de feia molt de temps, ens vam agafar de les mans i vam córrer junts fins al més enllà.

A la llum de la lluna (Sergi Monné Balada)

Estava Joan al costat del riu, era de nit. Aquella nit, la lluna es veia perfectament. També se sentien perfectament els ocells i els insectes. Era una nit molt tranquil·la. Joan estava tirant pedres al riu, estava intentant superar el seu rècord de cinc bots. Es va apropar al riu i va veure el seu reflex. Va estar cinc minuts mirant el seu reflex i pensant sobre les coses que li venien al cap.

Durant aquells cinc minuts es va convertir en una persona.